Carta al fill de 15 anys i 1 dia
Carta al fill de 15 anys i 1 dia,
Avui fa 15 anys i 1 dia que et vaig tenir en braços. El dia de llavors era radiant i fred, i tu te m'escolaves entre els dits perquè hi havia un món del qual dubtaves. El teu pare i jo et vam desvetllar del son etern en el que volies entrar, a força de petons i de carícies i de precs dels que es fan des del cor i les entranyes, a força de pregària a la mare Natura i a les endorfines que m'havien crescut per tenir-te prop meu i del teu pare, que patia allò que no gosava dir-me. Avui et van posar entre líquids que salven, i la glucosa es va anivellar amb el teu cos, i jo vaig plorar la distància i l'amor i l'olor de no tenir-te, mentre venia la família a preguntar per tu: "On és, el Lluc?" Vaig voler desarrelar-me de la claror i de la sang que em venia a cops a la memòria -el fill!, el fill!- i de les preguntes -per què? com? qui?- i deixar que l'episiotomia m'obrís per tornar-te dins, al caliu de mi, a la protecció, al batec compassat i controlat de l'embaràs. Tossuda com sóc, vaig oferir-te la llet de mare per fer-te créixer, i te la duia com un rellotge dolç i nutritiu, alçada en la convicció que després de tu ja només hi hauria branques, i que no caldria gratar per trobar-te, que tot fora arbre i escorça natural després de la lluita, que el rai on et bressava no cauria salt enllà.
El dia en què et vaig agafar per donar-te el pit, ple de cables que et mantenien lligat a la tossuderia dels humans per fer vida del que ja n'és, vaig netejar-te la cara amb les meues llàgrimes. No hi havia res més allà dins, fill. Només tu i jo, entortolligats per l'ADN que se'ns passava com llàgrimes i llet de tu a mi, i per la succió compassada dels teus llavis.
Avui, fill, fa 15 anys i 1 dia del miracle. Ets el nostre plançó, ets el cor de la casa on ens habites. T'estimem.
Avui fa 15 anys i 1 dia que et vaig tenir en braços. El dia de llavors era radiant i fred, i tu te m'escolaves entre els dits perquè hi havia un món del qual dubtaves. El teu pare i jo et vam desvetllar del son etern en el que volies entrar, a força de petons i de carícies i de precs dels que es fan des del cor i les entranyes, a força de pregària a la mare Natura i a les endorfines que m'havien crescut per tenir-te prop meu i del teu pare, que patia allò que no gosava dir-me. Avui et van posar entre líquids que salven, i la glucosa es va anivellar amb el teu cos, i jo vaig plorar la distància i l'amor i l'olor de no tenir-te, mentre venia la família a preguntar per tu: "On és, el Lluc?" Vaig voler desarrelar-me de la claror i de la sang que em venia a cops a la memòria -el fill!, el fill!- i de les preguntes -per què? com? qui?- i deixar que l'episiotomia m'obrís per tornar-te dins, al caliu de mi, a la protecció, al batec compassat i controlat de l'embaràs. Tossuda com sóc, vaig oferir-te la llet de mare per fer-te créixer, i te la duia com un rellotge dolç i nutritiu, alçada en la convicció que després de tu ja només hi hauria branques, i que no caldria gratar per trobar-te, que tot fora arbre i escorça natural després de la lluita, que el rai on et bressava no cauria salt enllà.
El dia en què et vaig agafar per donar-te el pit, ple de cables que et mantenien lligat a la tossuderia dels humans per fer vida del que ja n'és, vaig netejar-te la cara amb les meues llàgrimes. No hi havia res més allà dins, fill. Només tu i jo, entortolligats per l'ADN que se'ns passava com llàgrimes i llet de tu a mi, i per la succió compassada dels teus llavis.
Avui, fill, fa 15 anys i 1 dia del miracle. Ets el nostre plançó, ets el cor de la casa on ens habites. T'estimem.
Per molts anys fill. Per molts anys mare. Per molts anys amor.
ResponEliminaSí, per molts anys, família! Res no podrà trencar aquest vostre nexe d'amor, de sang i de llàgrimes.
ResponEliminaPetonàs, bonicota!
Quina carta tan preciosa. Per molts anys. Per cert, la meua filla també fa anys el 23 de gener (28 n'ha fet).
ResponEliminaI quina carta tan preciosa i emotiva i que ve que li expliques els teus sentiments al teu plançó!
ResponEliminaPer molts anys a aquest noi que avui en fa 15 i un dia. I també felicito a la mare, al pare i a tota la família, perquè heu petit per tant com lheu estimat i l'estimeu.
Petonets, Montse.
Felicitats al Lluc, per el seu aniversari i per tenir uns pares meravellosos, especialment per a tu Montse, cor i ànima que es fon en la seva vida. Un petó.
ResponEliminaAvui més intel·ligible que mai i .... emocionant.
ResponEliminaBona nit Cantireta.
Un miracle preciós, petonets
ResponEliminaI fer de l´amor la vida .el poema no és res més que el pròpi Lluc ..i sa mare.
ResponEliminaArribo una mica tard, però no em puc estar de dir, encara moltes felicitats al LLuc i a la mare del Lluc, per la vida, per l'amor i també per les cartes boniques i carregades de tendresa.
ResponEliminaFelicitats, Lluc!!! i felicitats Montse per la teva empenta. Endavant sempre, aquest amor ens dona forces a tots
ResponElimina