Reixos dels que se porten bé

"Mireu, Reixos! Que jo havia escrit un post preciós sobre la ingenuïtat i tal, i ara va i m'esborreu el post! Que no hi ha dret, que m'he portat bé i no he renegat gaire i a més m'he acabat la verdura que tenia al plat i he ajudat a tothom que m'ho ha demanat -i tenia 2 dits de front, eh?- Que ara ja no escric ré, perquè ni me'n recordo i tinc gana!!"
Apa-li, bona tarda de Reixos tingueu, estimats seguidors, i compte amb el tortell... ;-)***

DÉU NO EXISTIA ENCARA

Déu no existia encara.

No era res, ni el seu propi buit.

Aleshores tothom creia en la pedra,

el cop,

el llop,

la bèstia,

i només s’esperava que l’eco repetís

la mateixa pregunta al lluny. 

Fins que algú va pensar que quant injust

podria ser que una dòcil tortuga

el pogués sobreviure,

i que es tindria per ofès

si damunt de les seves cendres

l’animal fes convits i àpats

amb arrels i brins d’herba 

sortits de la derrota.

I algú —potser el mateix d’abans—

desitjà alguna cosa molt semblant

a què calia un Déu,

una pregària,

una cançó,

l’eternitat.

Un Déu transcendint l’herba i l’eco.

Cap animal podria

superar l’estratègia.

PD. El poema és del nostre amic de Vilafranca del Penedès, l'Albert Guasch. Petons i abraçades! :-)