Dels avis abans del novembre

Davant de la tomba dels avis, la llum que entra al taüt. Les paraules que vam dir-nos, com bufandes teixides amb la llana més escollida, ens abriguen de les inclemències dels temps moderns. Tremola una rosa al roser: és la iaia, que recorda la nissaga. El seu nom, el de la mare i el meu formen una sola flor, d'aroma perdurable. Per sempre en el record, i la llum que no se'n va. 

PD. Excel·lent treball de l'Idriss Elba en aquest vídeo. Un altre dia us parlaré de la combinació de la vista i de la veu, que conec bé. Estigueu bons. Petons.