L'últim cop / Poema / violència de gènere

imatge extreta del diari www.regió7.cat

 

L’ÚLTIM COP (THE LAST TIME, de Rachel McKibbens) 

Ho vaig fer sola,

sense marxar.

El blau a la cara

ben roent, sigil·losa escales avall,

vaig tafanejar la capsa d’eines oberta

i vaig engrapar el martell

amb les seues inicials cremades

damunt del mànec.

A dalt, mon germà dormia

a la cambra, un terrari 

de rèptils vigilant-li el son.

A poc a poc i tombant el pom,

em vaig dreçar damunt el cos de mon pare,

el pit unflant-se, després enfonsant-se,

quan notava la ranera s’aturava

i les ninetes dels ulls 

es tombaren, i va fitar 

només l’arma a la meua mà

i me’l vaig mirar i vaig dir,

Si ens tornes a tocar,

et mataré.

I llavors em va veure.

Molt bé, va dir.

Molt bé. 

©Traducció de l’anglès de Montserrat Aloy Roca

Novembre 2021