Càncer a casa

 

L'estiu ha estat agredolç. Mentre era a Dublín, amb un curs de dues setmanes pagat amb la suor del meu front, ens van donar el cop de maça al cor: sí, és un càncer, l'Albert té càncer de pròstata. Ara expliqueu-me com es fa per viure el verd esclatant i la música i la bondat d'aquella gent, mentre t'aguantes el plor fins al lavabo. Ens enviàvem àudios, perquè la veu explica més que el text —de vegades costa explicar-se per escrit, però. Enyorava la seua mà mentre escoltava música folk, fotografiava coses petites i absurdes, de les que em sostenen cada cop que les miro. L'últim dia, el tramvia i aquelles ales de la Smithfield Square se'm van quedar gravades a la retina. Duia uns pantalons vermells i sabates noves, com si la indumentària em fes més valenta. 

Diuen que aquesta malaltia et canvia el caràcter. Que tot pren altra mida, altra mesura del temps. La mare, l'avi patern, la tieta paterna, el germà; tots aquestos me'n poden dir coses. La tieta, massa ràpid per fer-me'n a la idea. La meua estimada amiga Núria, també. Una companya de la feina quan érem a Guissona. De leucèmia una alumna meua de 16 anys. Merda, dic, merda. Per què a tu, collons. Sí, té solució, llaaarga, pesada, ambivalent. No treu que sigui com pujar el Puigmal amb espardenyes destalonades i una pedregada per amenitzar-ho, eh?

Vigilem les paraules, posem una brida a les emocions i alarmes per a les menjades. Cal cuidar-se, cal no escoltar-se el cap, que em rebla la frase "I si?", cada dia, vint cops cada hora. Que no s'escampin cap al fèmur, ni cap a altres parts. "Sí, home, ara em faré el cribratge del de colon", va dir ahir, mentre estripava amb ràbia el paper del Departament de Salut arribat a casa. Té raó, molta. 

......++++++.......

Ha començat el tractament, fortíssim. L'estudio, l'apamo amb els ulls. Qualsevol indici em fa patir. Acompanyo amb ràbia aquest text, amb llàgrimes als ulls. Només el minut de l'ara és el que compta, i màxim una previsió d'un mes. Estic satisfeta per una cosa: vaig llençar uns llibres dolents dels prestatges de casa meua. Llegiu coses bones, hòstia, no perdeu el temps amb oportunistes de rialla hipòcrita i poesia vomitiva. Sisplau, ompliu de bona literatura la vostra vida, que de merda escrita i publicada ja n'hi ha prou. Vol publicar, un altre llibre de poesia. Endavant. S'ho mereix, l'art ens eleva del patiment, unes hores. 

+++++.........+++++

Cuideu-vos molt, la vida és puta però preciosa.