REPEL·LENT

Teoria dels cossos celestes lligats amb cordes fluixes: ell s'hi acosta, ella n'és indiferent, se n'allunya en vertical. Ell l'adora des de la closca. Senhal en el vers, senyal que la ciència no té en compte la tècnica de la seducció. I la llengua, com ahir, és pel·lícula antiadherent amb pèssim guió.

PARAULOTES

No sé parlar, avui.                                        
Ho he intentat vegades,
i allò que s'ha dit era
la resposta premeditada,
el ressò del diner i
tot plegat, res. Bon dia.
M'ha quedat el regust
del monòleg inconnex, sincer,
disculpant-me per la grolleria
d'aquesta masturbació verbal
que sempre mantinc, a les fosques.
No sé parlar, i ningú no me n'ensenya.
Escombro paraulotes del carrer.
Veus? I jo volent escriure poemes.



Del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 29. La il·lustració correspon a la de la portada del llibre.
Quan la llengua s'entortolliga en els laberints del cervell, el verí de l'escurçó es torna remei.

VIVIM DE FETS, NO ANYS

Vivim de fets, no anys; de pensaments, no sospirs;
en sentiments, no xifres en telèfons.
Hauríem de comptar el temps en batecs. Viu més
qui més pensa, sent més noble, actua millor.
I aquell a qui li batega el cor més ràpid arriba a vell:
en una hora viu més intens que aquell a qui
la seva sang espessa s'adorm escolant-se per la vena.
La vida, tanmateix, és el propòsit d'una fi; aquella fi,
començament, significat, i conclusió de tot - Déu.
Els morts es mereixen tot l'honor del món.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca,
d'un poema titulat "We live in deeds, not years; in thoughts, not breaths", de Philip James Bailey.

ÉS...TIC (FL)IPAD X TU

Diu en Xavier que escrigui sobre noves tecnologies:

"El seu era un telèfon intel·ligent. Només deia "t'estimo" a qui s'ho mereixia." ;)

MITCHELL SENSE MÀNEC

Joni Mitchell als fogons,
amb versos profunds
sobre l'Amèrica idem
que parlen d'autostopistes i línies
i viatgers perduts en el temps,
"Furry sings the blues"
mentre es crema el sopar
a les antípodes de la poesia.

Del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 125. Bon profit!

POLLASTRE A LA VIA

Ahir vam haver d'anar a Urgències: mareigs, carn pàl·lida, cama que ignora que dos fan més camí que una. Les meves classes, exculpades, i nosaltres dues envoltades de metges i nens. Treu samarreta, posa samarreta, seu, ajeu-te, seu, aixeca't. Posa via a la vena, posa pollastre a la vena. I berenar a casa!! No res, els conductes auditius, que es cargolen massa, contra la nostra voluntat. Nens que creixen, donen vida. Vida que dóna per capítols sencers en biografies no-mediàtiques ( suposo!!) Ho hem celebrat ( el no estar malalts ) amb cava, amb coca, amb petons. Aquell que celebra que cada dia es fa camí, arriba a savi.

A L'ENLLOC

- Me'n vaig.
- On?
- A l'enlloc.
- I ara?
- Sóc un desig, només. El baf del te.
- Ho ets tot.
- Ja no hi sóc.
- Recorda'm, recorda'm...

CONSOLACIÓ

No cal que seguis amb mi.
Tants passen de llarg
sense. I sé
reconéixer
la buidor
a taula. Aquest cuc
corromp i nega
l'evidència: tu també seràs immòbil.

Montserrat Aloy i Roca, d'una imatge del bloc http://imatges-i-senssacions.blogspot.com/, del Miquel Traveria.