Una carta, de Joseph Fasano

@alvaro serrano 

 

A l'atzar agraeixo que m'hagi portat el Joseph Fasano (NY, 17-05-1982)  a la vida, i que la meua tossuderia (o ull miop, tot depèn) el faci parlar en català. És més que probable que trobeu, amb el temps, altres poemes seus traduïts aquí, a ca la cantireta. M'agrada com escriu, com fa jocs de paraules i com, sobretot, entra per una escletxa i se'm queda a dins, els versos ressonant-me com una pregària. Feia temps que volia això a la meua vida literària, una sacsejada, un tombar-me de dins enfora, una llum fràgil però constant. Ara que em trobo millor, recupero el ritme i prometo dir-vos coses almenys dos cops al mes. Seré un dinosaure i bloguer, ben cert, però un dinosaure en català. 

CARTA (Letter, by Joseph Fasano) 

Aquesta nit, mentre et revoltes

contra les estrelles, o el bosc, o la ciutat,

mira amunt

igual que devies haver mirat

abans que l'amor arribés,

abans que l'amor se n'anés,

abans que la cendra fos cendra.

Guaita-te-les: la ciutat

boirosa, els hiverns.

I el cristall de la lluna

que devies haver sostingut

al començament. 

Aquella lluna nova

que devies haver tocat un cop

dins de l'aigua,

mentre deies canvia'm, canvia'm,

canvia'm. Tot el que vull

és ser més del que soc. 

@Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca