S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 22 d’agost de 2008

40+1, l'hoste se'n va

Avui acomiado l'hoste. L'he de portar on tots van tots els hostes, a l'estació, però encara m'assalta el dubte : el patiment per totes dues bandes. L'home i les seves circumstàncies, i les que s'hi afegeixen, ens fan el que som, ens van modelant el caràcter i el cervell. No li guardo rancúnia, només espero tancar una porta i esperar que l'olor se'n vagi anant, com el record amb el temps : primer un dia, una setmana després, un mes i al final un any. Una estrebada de mans, una salutació en l'idioma de cadascú i una mà oberta per desitjar sort i la no-presència d'armes. Ell ha ajudat a construir part de l'espai on visc, l'ha reforçat, l'ha fet més fort i més noble. Però mentres el cervell ha fet de les seves s'hi ha posat la pols, com volent tapar la feina feta i oblidar així el rastre que deixa l'home en tot el que fa.

Avui en faig 41. Ja no és la il·lusió dels 40, en sumo un més i en falten 9 per la mitja centúria. Els braços pengen, faig ulleres perquè no dormo tot el que vull, porto ulleres des de fa temps immemorial, em sento com una bóta de vi en alta mar, tinc durícies als peus i càries a les dents i una hipoteca. Però sóc aquí, i dono gràcies per tenir la lucidesa d'escriure-ho.

Penjo un poema recent sobre la meva edat. Bufeu les espelmes per mi, gràcies.

FORTY-ONE
A true woman.
What happens when people
address you as THOU,
you look around and see
no wise men, no white hairs,
no false teeth... only a scent
of age, a path that leads to
half a century,
a trail towards the loss of memory
and the mixture of names,
the endless combinations
of phone numbers and dates
and appointments with doctors.

Sex is an aim,
a gold medal in Olympic dreams,
they all have what you need,
except you : breath.

With big arms and prominent
busts I address the speckled
teenagers who feed my salary :
Experience is a must,
tho' I looked better in
the twentieth century.

Happy birthday to me.

divendres, 15 d’agost de 2008

Hostes vingueren...

He tingut uns dies bastant surrealistes. Primer va ser amb un hoste no desitjat, humà, que feia coses estranyes, no coordinava frases i té una peculiar manera de comunicar-se amb mi : "Necessito 20€." Jo també, però saludo a la gent, i m'acomiado, i no entro a sac demanant diners, com un partit polític qualsevol. En fi, diu que
se'n va. Espero que no sigui com les taques d'oli, que sempre queda un cèrcol mig esborrat, però recurrent en la memòria del moment, amb qui, on...et vas tacar.
L'altre moment ha estat també amb hostes no desitjats, les puces. Com que la primavera ha estat generosa en pluja, elles han practicat allò que l'Home va escriure en un llibret molt famós:"Crieu i escampeu-vos." Igual que la meva gata, que s'acosta als gats amb intencions provocadores, i quan te n'adones surten ¡9! gats del seu úter. Doncs això, que ballàvem claquè sense saber-ne, i vèiem puces a les crostes i a la pols, i esperonàvem les aranyes perquè se les mengéssin d'aperitiu. Vaig intoxicar-les amb insecticida, i a la tarda els nens i jo vam tirar "bombes". Igual que a les pel·licules : "Esto no va a ser gracioso. Voy a contar hasta 3, y entonces salimos cagando leches !!" Els nens em miraven com si m'hagués tornat el James Bond. Són terriblement fatals per als humans i altres bèsties que no siguin negres,planes,lluentes i xuclin sang. ( Acabo de descriure un Inspector d'Hisenda ajagut a terra! ) L'endemà ja no n'hi havia, semblava, però jo n'he vist una, i com que no ens havien presentat, l'he matat sense donar-li temps a resar per la seva pròpia ànima. ( en tenen? )
Jo dic que la vida del James Bond és un tebeo comparada a la meva.

Us deixo amb un poema sobre els meus periquitos, que parla de la vida, tan original a estones.


NIL
My birds discuss
the origins of Universe
in squeaks and flutterings
of wings, unknown to me.
So clever they are
that even Einstein himself
would ponder over their thesis.

They
pose and debate the basis
( and roofs )
of lost things,
valuable thoughts,
tax-free sneers.

I marshall my ideas
to Radetzy's march.

They're laughing
at my IQ,
my rising VAT,
my mortgage.
AT ME.

diumenge, 10 d’agost de 2008

Ulleres/Glasses

Vet aquí, que d'un cop de colze, i per efecte, amb efecte i contra la meva voluntat ( against my will ), my glasses started flying, cosa que abans no havien fet mai, and, like in a terror/thriller/sitcom film, es va sentir un "cataclinc...clinc!!, then my godmother went to bed, i vaig saber que a la una de la matinada, hora GPM ( ni * del que vol dir això ) el vidre dret de les meves ulleres passed away having paid his bills both in Heaven and Hell. I raised Cain against my husband ( que no tenia cap culpa del que havia passat, it could've been in the street, as well ). Ara porto les del cotxe, que em donen un aire intel·lectual tipus Harry Potter sense la magic wand, i em pregunto how much will cost these renovation of eyesight. Poor me, as blind as a mole!!

I perquè us en feu a slight idea, us deixo amb un poema que es diu "EYES". Treieu-vos-les després de llegir-lo, i em dieu què en penseu.

When eyes are clumsy and nude
life is only a moving speck
of dust, a whispering wave,
a whirling sound of clothes,
a maze, a thunder, a bolt,
an ear in your mouth, a kiss,
a gentle hand on your right arm,
a clock, a striking pulse,
a moving dune that carries you along
and lets you rest on her even bond,
a lullaby, a sonnet, a waltz,
a magnificent chaos
beyond a tiny shore.

dissabte, 9 d’agost de 2008

Marc Cohn revisited

Marc Cohn on my headphones... A time for stillness, although my son yells and shrieks in excitement and speed on his "car" around the dining table, across the sitting room and towards the entrance door. I am walking in Memphis, glory of this warm voice which deals with such small concepts as entering a foreigner's car or loving your car/ dad's car.
I recall my first car, a yellow Simca, which took us anywhere we wanted without a single word, up the highest paths that lead to mountains, without air-conditioning, the terrible smell of the synthetic skin which he had been bestowed... 4-gear car, good speed while running down the roads, turistic-speed at high slopes... No music to entertain the trip, only my singing which would end in murder if I didn't stop singing the same fire-meeting -teenagers-around-the-bongos...
Anyway, sometimes batteries get exhausted and the soundtrack of my thoughts collapses. Maybe some other time, when children are asleep.

Compres d'agost/Shopping in August

Ahir el meu fill em va fer "no" amb el cap. Era la resposta a anar-se'n de compres amb sa mare. Els homes, per petits que siguin, tenen les idees molt clares de les seves prioritats : anar de compres és superflu. innecessari, esgotador, semblant a pujar les escales d'uns supermercat per arribar al magatzem, "Ofertes increïbles!!". Com guardar els pantalons de fa 5 anys enrera, quan féiem 3 talles menys, amb l'esperança vana d'aprimar-nos per entrar als pantalons i llavors, sense la cremallera pujada, entrepussar amb qualsevol joguina deixada a l'atzar pels nostres fills, i acabar a l'hospital amb els pantalons posats dins d'una cama i l'altra enguixada.
A l'agost ja sabem què al novembre, i al febrer, amb què ens despullarem al maig... Els que obren botigues es miren els que les tanquen...

EMPTY WINDOWS

We sell dust
for your friends
from your bones
and your wallets.
This is a global crisis,
eyeballs dry and moths
find other flats
in warmer spaces,
ashes to ashes,
amber.

Utopia

Aquí va un poema de la Wislawa Szymborska, Nobel de Literatura del 1996. Es diu UTOPIA.

"Isla en la que todo se aclara.

Ahí se puede arribar a pruebas firmes.

No hay más caminos que aquellos de llegada.

Las zarzas se doblan por el peso de las respuestas.

Crece ahí el árbol de la Suposición Correcta
con sus ramas eternamente desenredadas.

Y deslumbrantemente recto el árbol de la Comprensión
junto a una fuente llamada Ah, De Eso Se Trata.

Cuanto más denso se hace el bosque, más amplio aparece
el Valle de la Evidencia.

Si hay alguna duda, el viento la disipa.

El eco de ninguna voz toma la palabra
y aclara con entusiasmo los secretos de los mundos.

A la derecha, la caverna en la que se encuentra el Significado.

A la izquierda, el lago de la Convicción Profunda.
Del fondo se desprende la verdad y sale sin más a la superficie.

Domina el valle la Seguridad inquebrantable.
Desde su cima se extiende la Esencia de las Cosas.

A pesar de sus encantos, la isla está desierta,
y las pequeñas huellas de pasos que se ven en sus orillas
se dirigen hacia el mar sin excepción.

Como si de ahí solamente se saliera
para hundirse irremediablemente en el abismo.

En una vida inconcebible.

CD mort

Avui me n'he adonat que res dura tota la vida. El meu reproductor de CDs que a més és cassette ( sí, ja tinc 40 anys, i què?! ) ha decidit morir-se. Ho ha fet uns 10 dies abans del meu aniversari, amb el qual ja no tinc excusa per comprar-me'n un de nou ( "Vostè pertany a Parc Juràssic, oi?" ) i passar de les modes. No sé fer anar el MP3 que em van regalar ara farà un any, però sé què barat és comprar un disc sencer en format MP3 . Potser he de fer cas al Bob Dylan, quan diu "The times are a-changing", i passar-me a la TDT....
I mentres, què en faig dels cassettes que tant m'ha costat acumular des que tinc 18 anys ? No els vol ningú, els de Càritas tampoc, i a aquest pas, acabaré com en un museu, amb boles de naftalina als narius i tibada com pal d'escombra dins una vitrina. Sí, tu també envelleixes, i a Corporación Dermoestética no et volen com a model.
Tal com diuen els Commodores, "This old world's too funky for me".

dijous, 7 d’agost de 2008

Buying notebooks

They despise me for not having the right purse,
the name on the purse,
the alphabetical order
on notes or numbers
put from tiny to huge
amounts of money in them.
Yet, I foresee the draught,
the dry grapes of wrath
still on grapevines,
hissing the sins
we in villages commit
to cities which lost
the right to be wrong.

dimecres, 6 d’agost de 2008

Primer dia

A dos quarts de dotze s'inaugura oficialment aquest blog, dedicat a la poesia en català i en anglès, al cinema, als llibres de la novel·la negra i a tot allò que consideri d'interès. La crítica constructiva també s'hi inclou.