CD mort

Avui me n'he adonat que res dura tota la vida. El meu reproductor de CDs que a més és cassette ( sí, ja tinc 40 anys, i què?! ) ha decidit morir-se. Ho ha fet uns 10 dies abans del meu aniversari, amb el qual ja no tinc excusa per comprar-me'n un de nou ( "Vostè pertany a Parc Juràssic, oi?" ) i passar de les modes. No sé fer anar el MP3 que em van regalar ara farà un any, però sé què barat és comprar un disc sencer en format MP3 . Potser he de fer cas al Bob Dylan, quan diu "The times are a-changing", i passar-me a la TDT....
I mentres, què en faig dels cassettes que tant m'ha costat acumular des que tinc 18 anys ? No els vol ningú, els de Càritas tampoc, i a aquest pas, acabaré com en un museu, amb boles de naftalina als narius i tibada com pal d'escombra dins una vitrina. Sí, tu també envelleixes, i a Corporación Dermoestética no et volen com a model.
Tal com diuen els Commodores, "This old world's too funky for me".