Ves al contingut principal

PREFERIRIA NO FER-HO

"Preferiria no fer-ho." No abraçar res, no estimar res, no corregir res. I, tal com havia arribat, la il·lusió es va despullar del seu punt volat, del seu accent finlandès, del seu hiatus forçat.  El mot tenaç s'aferrava al paper incòlume com una rel resseca en un erm assedegat de pluja. I no plovien versos ni que els demanessin...

PD. Inspirat per en Bartleby...

Comentaris

  1. "Preferiria que ho fessis"!!

    Ens hem creuat :)

    (Per mi és un honor ser en una antologia de les teves classes)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, estimada... ja saps el perquè de tantes coses...

      Dec ser una inconscient molt generosa... molts petons.

      Elimina
  2. Ah ! la caparruteria del capità Ahab aferrant-se a la persecució del seu leviatan particular .
    Navegar ésl´important , ja sia en el Pequod o en el Essex . Capatjarem els temporals tan si plou com si no cau gota. I amb mots gebrats de terres fredes i mars gelats tornarem a escriure amb lletra gravada per un unic raig de sol , com innat duim l´amor al cor.
    Cal tempesta rera la bonança com repos rera el combat .
    Et desig dies lleugers i dolçor a l´anima.
    Un bes sincer.

    p-d ja entenc la termodinamica i una mica més la navegació encara que continui perdent-me entre ombres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'emociones sempre.

      Petons sincers i amb llum, dins d'aquest mar tan nostre.

      Elimina
  3. glups! bell i trist.....amunt els càntirs! i els càntics! que ploguin versos i aixopluguem-nos amb paraigües tendres!

    ResponElimina
  4. No patesques, tornaran a ploure versos.

    ResponElimina
  5. És que sense il·lusió no hi ha versos, ni res, Només un escrivent gris
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. En les classes el vers és tan dens que hi nedem despullats, i ningú té vergonya de fer-se amant d'una sinestèsia...

      :*

      Elimina
  6. potser l'arracada de la ce trencada de tenaç s'havia entrebancat? ;)

    ResponElimina
  7. Preferiria no respondre. Ara be, responc pet vanitat. Per fer veure que existeixo. Escric, doncs, existeixo. Mes o menys.

    ResponElimina
  8. Ai, això de les sequeres de versos ja passa...
    Però la pluja desitjada sempre acaba arribant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segarra endins, fins la primavera se'm resisteix.

      Elimina
  9. idò, ja que parlam de surrealisme, jo hi veig un post animalístic a partir de la c trencada: canet-tenaç i abraçar-cabra.
    Besades infinites!

    ResponElimina
  10. Jo només puc parlar de sentiment, i és el que m'arriba en llegir el post d'avui, Una secor que estic convençuda no té res a veure amb tu, ja que destil·les poesia en tot allò que escrius.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  11. .......

    &&&&&

    :-) :-) :-) :-)

    Mercès...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX