PREFERIRIA NO FER-HO
"Preferiria no fer-ho." No abraçar res, no estimar res, no corregir res. I, tal com havia arribat, la il·lusió es va despullar del seu punt volat, del seu accent finlandès, del seu hiatus forçat. El mot tenaç s'aferrava al paper incòlume com una rel resseca en un erm assedegat de pluja. I no plovien versos ni que els demanessin...
PD. Inspirat per en Bartleby...
PD. Inspirat per en Bartleby...
"Preferiria que ho fessis"!!
ResponEliminaEns hem creuat :)
(Per mi és un honor ser en una antologia de les teves classes)
Gràcies, estimada... ja saps el perquè de tantes coses...
EliminaDec ser una inconscient molt generosa... molts petons.
Ah ! la caparruteria del capità Ahab aferrant-se a la persecució del seu leviatan particular .
ResponEliminaNavegar ésl´important , ja sia en el Pequod o en el Essex . Capatjarem els temporals tan si plou com si no cau gota. I amb mots gebrats de terres fredes i mars gelats tornarem a escriure amb lletra gravada per un unic raig de sol , com innat duim l´amor al cor.
Cal tempesta rera la bonança com repos rera el combat .
Et desig dies lleugers i dolçor a l´anima.
Un bes sincer.
p-d ja entenc la termodinamica i una mica més la navegació encara que continui perdent-me entre ombres.
M'emociones sempre.
EliminaPetons sincers i amb llum, dins d'aquest mar tan nostre.
glups! bell i trist.....amunt els càntirs! i els càntics! que ploguin versos i aixopluguem-nos amb paraigües tendres!
ResponEliminaEts un cel de dona.
EliminaNo patesques, tornaran a ploure versos.
ResponEliminaItinerants però sincers.
EliminaÉs que sense il·lusió no hi ha versos, ni res, Només un escrivent gris
ResponElimina.
En les classes el vers és tan dens que hi nedem despullats, i ningú té vergonya de fer-se amant d'una sinestèsia...
Elimina:*
potser l'arracada de la ce trencada de tenaç s'havia entrebancat? ;)
ResponEliminaClavada al coll, per por de dir prou.
Elimina:-)
Preferiria no respondre. Ara be, responc pet vanitat. Per fer veure que existeixo. Escric, doncs, existeixo. Mes o menys.
ResponEliminaCom vulgueu, doncs.
EliminaAi, això de les sequeres de versos ja passa...
ResponEliminaPerò la pluja desitjada sempre acaba arribant.
Segarra endins, fins la primavera se'm resisteix.
EliminaLa poesia plou quan vol.
ResponEliminaPetons.
I quan es deixata, ens arrossega.
Elimina:**
És la mort, el que descrius.
ResponEliminaMorir i abans haver-me escrit sencera.
Elimina:*
idò, ja que parlam de surrealisme, jo hi veig un post animalístic a partir de la c trencada: canet-tenaç i abraçar-cabra.
ResponEliminaBesades infinites!
Gràcies, Biel. Em fas somriure...
Elimina:* & :*
Jo només puc parlar de sentiment, i és el que m'arriba en llegir el post d'avui, Una secor que estic convençuda no té res a veure amb tu, ja que destil·les poesia en tot allò que escrius.
ResponEliminaUna abraçada.
.......
ResponElimina&&&&&
:-) :-) :-) :-)
Mercès...