S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 26 de maig de 2014

ENTREPUSSOLOGIA

Agafa les tisores, que no li serveixen de res. De moment, retallar la rosca no sembla bona idea. Els seus companys fan grunys reprovatoris, fins que el científic més agosarat li pica a les mans amb el que serà anomenat per un filòleg avantatjat un ÀBAC. I llavors, en sentir a Wagner, un foraster vingut de les terres llunyanes de la carn cuita en budells, desafinar en llengua romanx i arreplegar totes les hienes de la comarca a veure qui s'està morint, llença la bombeta enlaire amb tanta força que la cova s'il·lumina momentàniament i després roman en la fosca. Aristòtil plora desconsolat, repenjat a la paret.

(...)

"I així s'acaba el període en què fórem anomenats Homo Habilis Sàpiens, estimats alumnes."

PS. Bon dilluns :-D

8 comentaris:

  1. La força de la la música de Wagner...Aristòtil plora per una bellesa fugissera!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'emoció de Wagner també fa foragitar les notes... en fi, som humans, per això entrepussem en vàries pedres al llarg de la nostra vida.

      :-), Roser, maca.

      Elimina
  2. Tranquils , Plató lis deixa el " metxeru " i vam poder fer una bona parrillada de verduretes .Força vi i força ball de xeremies.
    P-d
    desde camins de platges , merces per l´epistolar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre em fas somriure... Xeremies d'ossos de cabra, oi? Per allò de ser fidels als orígens :-D

      P-d, sempre que vulguis :-)

      Elimina
  3. Respostes
    1. M'ho prendré com una espècie humana a investigar...i no serà pels que avaluo :-DD

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!