Ves al contingut principal

Curses de roi bermell

Guaita, amor, com totes les curses de roi bermell no arriben a port, ni salpar saben... Faig de la mà morta dins de l'aigua un timó per als engonals dels cotons invisibles, i t'hi duc, extrem del cos on totes les sangs de l'enyor s'apleguen per saludar-me. Sembla un pinball, aquesta cursa, talment com quan bufes el sexe i esborrones el destí de la fulla, i aquell cop que els pinzells es varen humitejar de dits i de desig quan em vas pintar la pell nua... No volen córrer, les fulles, esperen a que arribis i les apleguis damunt meu i siguin besos i llum, presentacions de noms íntims que només tu i jo sabem. En cadascuna hi ha el mateix carrer escrit. 

Comentaris

  1. glups! poema bellíssim que esborrona

    ResponElimina
    Respostes
    1. És l'aigua del safareig, que encisa...

      Mercès, Elfri, en nom meu i del Josep.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Tanquen els ulls i hi són, de retorn.

      :-)****

      Elimina
  3. Respostes
    1. El rastre del bes a l'aigua: llum al cos.

      :-)

      Elimina
  4. Són llestes les fulles.... i romàntiques.

    Petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saben nedar per on va l'aigua.

      Un altre :-)

      Elimina
  5. font, aigua i fulles roges. La rara consistència de l'aigua . Molt bell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un triangle guanyador. L'aigua, al triangle, també encisa.

      Gran elogi, venint de Vós. Una abraçada ben forta.

      :-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX