Curses de roi bermell
Guaita, amor, com totes les curses de roi bermell no arriben a port, ni salpar saben... Faig de la mà morta dins de l'aigua un timó per als engonals dels cotons invisibles, i t'hi duc, extrem del cos on totes les sangs de l'enyor s'apleguen per saludar-me. Sembla un pinball, aquesta cursa, talment com quan bufes el sexe i esborrones el destí de la fulla, i aquell cop que els pinzells es varen humitejar de dits i de desig quan em vas pintar la pell nua... No volen córrer, les fulles, esperen a que arribis i les apleguis damunt meu i siguin besos i llum, presentacions de noms íntims que només tu i jo sabem. En cadascuna hi ha el mateix carrer escrit.
glups! poema bellíssim que esborrona
ResponEliminaÉs l'aigua del safareig, que encisa...
EliminaMercès, Elfri, en nom meu i del Josep.
Se saben el camí.
ResponEliminaTanquen els ulls i hi són, de retorn.
Elimina:-)****
Molt suggerent...
ResponEliminaEl rastre del bes a l'aigua: llum al cos.
Elimina:-)
Són llestes les fulles.... i romàntiques.
ResponEliminaPetó.
Saben nedar per on va l'aigua.
EliminaUn altre :-)
font, aigua i fulles roges. La rara consistència de l'aigua . Molt bell.
ResponEliminaÉs un triangle guanyador. L'aigua, al triangle, també encisa.
EliminaGran elogi, venint de Vós. Una abraçada ben forta.
:-)