Ves al contingut principal

el misteri de la ce trencada


De pronoms i de ces trencades, el món n'és ple. Sóc feliç perquè en tocar-te el braç, el món i el meu nom s'amara d'humitats. Et falco en l'arròs líquid amb què em peixes per berenar. Incapaç de prescindir de tu, contumaç en el cos que t'enamora, ens n'hem ben engrescat en lletrejar-nos. Saps? No em reca gens que m'esvalotis, que ens esllavissem, que se'ns amunteguin les ces trencades quan vulguem dir-nos "L'avenç del desig ets TU". 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX