Ves al contingut principal

"COM ESTIC", DIU EL DRAC

Us dec explicacions : us deveu preguntar com estic, i suposo que no goseu fer-ho directament. Poc a poc ________ el que he viscut en una altra pell, en un altre poble, en altres parets. Sóc una dona separada, i avui fa 1 mes que visc a la meua ciutat natal, Tàrrega. No deixo de treballar del que sé fer - filòloga, professora, correctora si s'escau - i escric, recito, actuo i presento llibres: el meu - La boira incessant - i els que em demanen. "El drac de Sant Jordi està encantat de treure foc, i de fer néixer roses al seu pit, i que per molts anys ho pugui fer."

Per cert, el poema amb què us desitjo el millor dels Sant Jordis és de la meua estimadíssima i enyorada Glòria Bosch, que AVUI FA ANYS! Gràcies per aquest poema tan intens... me'l faig meu per tantes raons :-)


allyouneedisbiology.wordpress.com



AL VENT DEL DESIG

Quin remor de fulles
sento dins el pit!
Molinets que giren
al vent del desig.

I peixos que hi neden
i volen fugir
per dintre les venes,
per entre els meus dits.
Amor, quan em mires
comença el neguit!

Glòria Bosch Morera
BOSC DE PARAULES. Abril de 2013.

Comentaris

  1. Quí soc?
    No ho sé.
    Em reinvento cada día.
    Fujo de les etiquetes des de fa temps perque no em duren ni un dia...

    Petons.

    ResponElimina
  2. Caram, canvi de vida, una mica forçat... però l'essència intacta.

    ResponElimina
  3. Un poema impressionant i tu ... nova vida i endavant!

    Una abraçada Cantireta

    ResponElimina
  4. La Glòria va escriure un deliciós poema que gràcies a la seva generositat ara pots fer teu. Perquè com deia "El carter de Neruda", la poesia no és de qui l'escriu sinó de qui la necessita. Endavant, Cantireta!

    ResponElimina
  5. Gràcies, bonica. M'emociona que recordis el meu aniversari i t'agraeixo que comparteixis un poema meu. Gràcies de nou.
    Demà t'ho podré dir personalment.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Malgrat tot, la vida continua sempre endavant...
    Petonets i felicitats a la Glòria.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX