Passa al contingut principal

La llum és el consol



Hi ha llocs als quals no pensava anar sola: un estany no és fet per ànimes sense estol viatger, sense ressò dins de l'aigua i no dir-se paraules. Les cigonyes se criden (tec-tec-tequetequetequetec-tec-tec-tequetequetec) i tu no saps volar, ni goitar des de tan avall, ni vigilar els cucs que són ressuscitats, com aquells als que veus a la televisió. Als aguaits l'aigua et crida, et fa haikus dels quals no n'ets responsable, el corrent et neteja els records i escampa a les algues aquell que ja no et fotografia. La llum és el consol. 

Avui has vingut amb mi, i has esdevingut niu de cigonya, remor d'ànecs en suburbis aquàtics, aigua silent. La llum consola altres, i en fem fotografia (som 2 blauets dins de la posta) 

Comentaris

  1. Aigua silent. Quina remor més dolça.

    ResponElimina
  2. Doncs jo m'imagino asseguda a la riba sense més companyia que els aneguets i la remor del vent...
    Petonets.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars