NostreSinyó ( no fa Pasqua abans de Rams )
He decidit canviar la pàtria de Nostresinyó. Ja hu sé, que els israelians s'han tornat ultradretans i que aviat hauran d'anar amb el DNI a la boca per na al lavabo. Nostresinyó és israelita? No pas! És argentí!! Oi tant! De la Pampa, vora el Con Sud, per ser més exactes, com el Messi, els fusbolistes de pro ( Samitier, Kubala, Maradona ) i els psicòlegs. Quan aneu a missa, recordeu que heu de dir " Che, que bueno que vinihte!!" per saludar-lo. (PD: No confongueu Con amb el seu homònim francès, ni amb un insult. La Geografia clara, , i a pèl el català, som-hi! )
A més, com que arriba la pasqua i et menges la mona ( o te la beus, depèn de llà on la compris, clar ) també he canviat la composició de l'aigua. Ara té dues mol·lècules d'oksigen i una d'hidrogen. Us penseu que ma costat molt, de canviar-hu? No pas. Com que em van avisar a casa de no endreçar més, resulta que vaig canviar de lloc la fòrmula ( sí, com la dels berberetxos, que sense fòrmula no valen re ) i al trobar-la, s'havia canviat de lloc el numbru. I jo vaig pensar, qui ho notarà? Els alumnes, els molt m......ts!! La resta del món ,no; per sort, tot continua igual.
Gran concert, el de dijous 2 d'abril a l'Auditori de Lleida. Tocaven drets, excepte el del pianoforte i el del cello. Érem uns quants, sinyores repentinades i amb moltes metxes feien anar els seus Blackberry a mig concert ( seria per dir a la minyona que s'ha de bullir la verdura ? ) i tots molt educats. Dingú va desembolicar un carmel a la part lenta i bonica de la peça. El Claudi Arimany i els I Musici di Vivaldi ens van donar 3 bisos de propina. Ens va emocionar. Bach i els concerts de Brandenburg 4 i 5 tocats com si fossin màquines de tren, a tota pastilla, sense perdre el tempo, respectant els forte i els piano, i amb tota l'alegria que els caracteritza. Va ser primavera de nit a l'auditori, durant aquelles dues hores de música excelsa.
"No he trencat el cordó umbilical." Nostresinyó és a tot arreu, fins i tot a casa. Quan resem sempre el tenim present, per si se'ns apareix a la sopa ( Gran Transfiguració, no pas de Schönberg, sino de Nostresinyó ) La meva costella diu que, per evitar problemes, hem de fer com si no hi fos. "Vivo sin vivir en mi", com diria la Santa Patrona de la costella. Llàstima que ocupi tan espai per viure, i l'alè a estones em pudeixi de cafè i xocolata. Així no puc arribar al Cel, i compartir-lo amb Nostresinyó, Ell que tot ho sap ( i si no, s'ho inventa ). Ja ho dic jo, que d'un pecat de gula no aniré al cel, però si ho faig serà amb una sobredosi de proteïnes i hidrats de carboni. Morim, prò tips i contents!!
A la fenya ens hem sintit més forts que mai. Alguns volem fer les maletes per respirar aires més pútrids, i viatjar al Purgatori, per exemple. Diuen que allà on treballem és el Cel a la Terra, prò jo continuo trobant-hi massa àngels caiguts. Potser els àngels caiguts parlen anglès i per això em cauen malament ? Desconfio dels àngels que parlen anglès en cercles pitits, i en veu baixa per dir confidències sobre la meva vida privada. La Capital em va anar bé per decidir si me n'anava. Les arracades número 70 van arrodonir el dia.
Es pot cometre Deïcisme sense na a l'infern? Si vas a l'infern, t'hi instal·len l'aire condisionat de franc ? Quan t'envien a ( comprar un quilo ) la porra, ho fan amb xocolata o sense ? Perquè t'envien a prendre pel sac ? L'home del sac, existeix ? Al meu poble, pues, n'hi ha molts, perquè tots els homes del sac vénen de l'era. I, si véns de l'era, no portos la pols a casa. Perquè ja hu sabeu, si no vols pols, no vajos a l'era. No diuen si és l'Era del Ferro. Més aviat ha de ser la de Pedra, per la duresa del cap de Nostresinyó. Que va resuscitar al Tercer Dia.
A més, com que arriba la pasqua i et menges la mona ( o te la beus, depèn de llà on la compris, clar ) també he canviat la composició de l'aigua. Ara té dues mol·lècules d'oksigen i una d'hidrogen. Us penseu que ma costat molt, de canviar-hu? No pas. Com que em van avisar a casa de no endreçar més, resulta que vaig canviar de lloc la fòrmula ( sí, com la dels berberetxos, que sense fòrmula no valen re ) i al trobar-la, s'havia canviat de lloc el numbru. I jo vaig pensar, qui ho notarà? Els alumnes, els molt m......ts!! La resta del món ,no; per sort, tot continua igual.
Gran concert, el de dijous 2 d'abril a l'Auditori de Lleida. Tocaven drets, excepte el del pianoforte i el del cello. Érem uns quants, sinyores repentinades i amb moltes metxes feien anar els seus Blackberry a mig concert ( seria per dir a la minyona que s'ha de bullir la verdura ? ) i tots molt educats. Dingú va desembolicar un carmel a la part lenta i bonica de la peça. El Claudi Arimany i els I Musici di Vivaldi ens van donar 3 bisos de propina. Ens va emocionar. Bach i els concerts de Brandenburg 4 i 5 tocats com si fossin màquines de tren, a tota pastilla, sense perdre el tempo, respectant els forte i els piano, i amb tota l'alegria que els caracteritza. Va ser primavera de nit a l'auditori, durant aquelles dues hores de música excelsa.
"No he trencat el cordó umbilical." Nostresinyó és a tot arreu, fins i tot a casa. Quan resem sempre el tenim present, per si se'ns apareix a la sopa ( Gran Transfiguració, no pas de Schönberg, sino de Nostresinyó ) La meva costella diu que, per evitar problemes, hem de fer com si no hi fos. "Vivo sin vivir en mi", com diria la Santa Patrona de la costella. Llàstima que ocupi tan espai per viure, i l'alè a estones em pudeixi de cafè i xocolata. Així no puc arribar al Cel, i compartir-lo amb Nostresinyó, Ell que tot ho sap ( i si no, s'ho inventa ). Ja ho dic jo, que d'un pecat de gula no aniré al cel, però si ho faig serà amb una sobredosi de proteïnes i hidrats de carboni. Morim, prò tips i contents!!
A la fenya ens hem sintit més forts que mai. Alguns volem fer les maletes per respirar aires més pútrids, i viatjar al Purgatori, per exemple. Diuen que allà on treballem és el Cel a la Terra, prò jo continuo trobant-hi massa àngels caiguts. Potser els àngels caiguts parlen anglès i per això em cauen malament ? Desconfio dels àngels que parlen anglès en cercles pitits, i en veu baixa per dir confidències sobre la meva vida privada. La Capital em va anar bé per decidir si me n'anava. Les arracades número 70 van arrodonir el dia.
Es pot cometre Deïcisme sense na a l'infern? Si vas a l'infern, t'hi instal·len l'aire condisionat de franc ? Quan t'envien a ( comprar un quilo ) la porra, ho fan amb xocolata o sense ? Perquè t'envien a prendre pel sac ? L'home del sac, existeix ? Al meu poble, pues, n'hi ha molts, perquè tots els homes del sac vénen de l'era. I, si véns de l'era, no portos la pols a casa. Perquè ja hu sabeu, si no vols pols, no vajos a l'era. No diuen si és l'Era del Ferro. Més aviat ha de ser la de Pedra, per la duresa del cap de Nostresinyó. Que va resuscitar al Tercer Dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!