Cranc ( cadascú camina com pot )

Mos en vam sortir. De les entrades i sortides dels hospitals amb el patarrufo, de les baixades de sucre futudes, del dolor i la incertesa del menjar i el dormir, de l'estimació cap als infants de les infermeres de Sant Joan de Déu, mos en vam sortir. I aquest que veieu aquí jo el porto al coll. Perquè sembla que anem enrere, però cadascú camina com pot. I naltros nem endavant fent veure que nem enrere. Igual que ell.  ( I és que el meu Sant ens estima molt, i va ser un regal de reeixida, perquè hi vam entrar 2 cops, a l'hospital, casumdena!!)