Escòcia

Bones!!

Ja he tornat de les terres altes, allà on no hi fa calor a l'estiu i molt de fred a l'hivern. Per cert, que el 15 d'agost ja tornen al cole aquella gent. I les rebaixes d'estiu s'acaben quan aquí tenim una onada de calor...heatwave, en anglès. Ai, sí que m'he despertat de patac, en veure que aquí estàveu fent de pollastres a l'ast al carrer, sense samarreta i oli inclòs ( vegeu suor i cabell sense rentar durant dos dies...) El Parlament, que ha costat un ull de la cara a cada escocès, no té aire condicionat. Digo jo que podrien comprar-se uns vanos per ventar-se, ja que si aquí baix no n'hi ha sí que els Parlamentaris hauran de fer obligatori l'ús de banyador per entrar-hi, o se moren abans de votar re. Que pels que ens ocupa, tant hi fa, oi?
Més coses. Me vaig estar a Dunfermline. No a l'iclèsia de sota, que és pels morts! La sinyora de la casa era bona dona. No em va fer pagar per rentar la roba ni per dutxar-mos cada dia, cosa que s'agraeix. I el minjar era bo. El curs no em va posar les gallines a la pell, perquè si la sinyora Lucy Norris ho va fer bé, algunes de les comferències jo no les vaig entendre ni mos van agradar molt. Això sí, una se sentia europea: hi havia 9 nacionalitats, al curset. Pulumenos érem de dalt i de baix, del mig ben pocs. Les finlandeses parlen raro, sembla català però sense vocals neutres. I per raro, l'hongarès i l'eslovac. Mos van fer amigues amb una sueca que feia honor a les pinícules dels anys 60, molt rossa, alta i molt guapa. Amb aquesta mossa hem rigut molt i ens hem explicat tota la vida. La Maria va ser lo millor del viatge, nois!! I després me'n vaig anar a Londres. Ai! Parlen ràpid, tot és molt car i està brut. No tant com a Roma, però força. El mercat de Portobello està molt bé, sobretot si tens 100 per gastar, perquè te'n faltaran, i les vistes del Parlament i del London Eye són boniques, i hi ha gent a tot arreu, i t'estàs una estonada fent cua i sentint espanyols que destrossen l'anglès. No vos preocupeu per estar primes, allà o estàs com un secall o necessites 2 butaques per seure. I el glamur, al carrer Santa Maria de Tàrrega, perquè lo qués allà, només lo tinia la Leidi Di, al cel sigo.
El viatge de tornada va ser memorable. De flim de por : sense llumetes dins de la cabina, lligats amb el cinto a la cadira i resant o recordant la teva vida passada cas de que futura ja no en tingos. Per sort, teníem la idem de cara i vaig tornar a trepitjar terra més tard però sana i estàlvia. I me vaig enyorar, sobretot del patarrufo. És lo que té ser mama.

 Per cert, Edinburgh continua molt ple i Glasgow és xulo ( l'Ajuntament és molt bonic! foto de dalt ) i farcit de gent famosa, prò jo us en faig 5 cèntims un altre dia, que tinc gana.
Apa, siau!