melic tossut

David Marí, gràcies i Bon Nadal!

Avui, dia de Nadal, la vida consisteix a menjar, a fer menjar, a treure, a fer treure, i a vestir/desvestir la fam (del cos, de l'altre cos, d'un mateix) en plats blancs, en ninetes llunyanes, en pells bastides dins de cotons excelsos... i saber, dissortadament, que la que em fa de cuirassa es tornarà aparador per altres ulls, rere aquesta boira interna que no arriba als penjadors de la pell. Avui, Nadal i mig dia, falsejo el blanc de la cuina primera, la de la por a no ser motiu de goig, i sé que, per a que perduri, no he de perdre el nord, ni els sécs ni la luxúria, i he de fer-ne rastre de tu i de mi, d'allò que en diem memòria, esdrúixola. Ara en fa 17 anys, durant els bleixos del record per als 2 que vénen de dins meu, i deixen petges a les orelles d'aquest Nadal tossut que us escriu, aguda, sempre.