Thanks, Jane Hirshfield!

podeu llegir-la aquí

Hi ha dies en què el món s'ensorra. Llavors et cal refer-te amb una mica de soledat i silenci, com un novembre dins una cuina blanca, sense cortines, rèmora d'una ànima semblant. Hi ha dies, però, en què la vida et diu que les sorres són sòlides, i que rebre un correu electrònic des dels Estats Units, en la mà de la poetessa que admires, la Jane Hirshfield, que et dóna permís per traduir-la, et fa sentir bé. Te demana que li diguis on publiques el que d'ella tradueixes, perquè ella mateixa en fa un llistat. I tot i això et faries un te a la cuina, que ara és de fusta, i et saps a casa. I dius "Thanks, Mrs Hirshfield, for letting me have such an honour". I plores, quietament, la solitud del traductor i la bellesa, i de qui en parla... i et llegeix, blanca com la teua pell. Sí, el permís de traduir un llibre no és comparable a res...excepte a publicar-ne un... :-)