Passa al contingut principal

Explico la llum

d'un sol color de la Carme... gràcies!! :-)*


Fes-me (escriure) preciosa. Fes-me (mirar) sotsobrar (dinar). Vinc encara que no me cridis, i amagues-però-no-gaire aquest nom meu, així, talment com si llegissis el primer plat del meu mugró dret, que envegi les cireres que saps, i les maduixes que tots dos tastem en mirar-nos. Fes-me (berenar) la xicra del delicte, el negre i el blanc dels teus ulls dins dels meus. Fes-me (sopar) descordar tots els sostenidors que m'emprovo mentre xarrupes el sospir que et dedico. Fes-me (rimar, remar, mar) poeta perquè explico la llum amb altres paraules...

PS. Avui ve el Miquel Pujadó a la meua escola :-)

Comentaris

  1. Expliques una llum que enlluerna, noieta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per dur el meu dibuix fins aquí.

      Elimina
    2. La llum que em guia és noble, sincera i bellament artística. No podria pas viure sense ella...

      El teu dibuix és llum, com ho ets tu, amiga.

      Un petó que faci esteles de claror fins a casa teua...

      Elimina
  2. Respostes
    1. L'aigua que es vessa, canta de goig en abocar-se damunt dels corriols besats per la primera llum del dia.

      Elimina
  3. Fes-me (dormir) la nit ... desperta.

    Bona tarda Cantireta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et recitaré Neruda. Seràs el meu traductor de sospirs.

      Bona nit, Pere :-)*

      Elimina
  4. Llum i salsa no te'n falta, cantireta. Per molts anys

    ResponElimina
    Respostes
    1. OH!! (rubor...) (somriure) Quin compliment més bonic...!!

      Gràcies, estimada Teresa. Espero correspondre't sempre. Un petó enorme!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars