Bes amb compte
Diu, sense adonar-se'n, "Bes amb compte". I vessa el bes, amb cura, de coll avall...
(Foto de Pinterest)
PS. Bon dilluns tingueu :-)
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Molt bo!!!
ResponEliminaUs abraço delicadament, Helena...
Elimina:-)
Dilluns de petonassos...
ResponElimina:)
:)
EliminaDimecres de somriures d'agraïments...
M'encanta!!!
ResponElimina:))
EliminaVós també a mi.
Els teus jocs de paraules són besades a la xarxa.
ResponEliminaUna xarxa de besos... i caure-hi amorosament?
Elimina:))****
Que guai!
ResponEliminasenquiu, Deric!
EliminaMuacs!!
Aquests són els millors! ;)
ResponEliminaPreciós, nina.
Els besos que no saben que són versos fins que se troben a l'engonal, aquell cal·ligrama natural on hom calla per la cesura amorosa.
EliminaUn petó enorme!!
Bes, delicat...
ResponEliminaAquesta paraula tanca els llavis per a pronunciar-se... efectivament, ja és delicada des del principi.
Elimina:))
Dieu que s'abraça ambe la lenga ! Que la vida es bela quora òm la tasta ambe la lenga! De segur que cal pas ensajar sus la parèt qu' es pas sexuala levat aprèp la pluèja , quand l'aiga trempa la brica roja ambe sos pòts quitament duberts a l'ofèrta del vent, coma la femna . Oc Oc la vida es bela , es pas que l'espèr d'un poton , del gost de la lenga , coma se òm cercava la caforna de l'arma , e coma se la set de la sal , de l'aiga , s'aligada de la pensada tebesa de se tornar trobar ligats per un desir afogat , nos fasià oblidar tot del monde a l'entorn, sa misèria , ta misèria e la pichonesa de la vida .
ResponEliminaTant i a que lo drech de trobar l'amor devria èsser escrich dins la constitucion coma un sòmi fondamental de la femna , potser de l'òme. òc qu'es subretot la femna que vèlha a l'amor , qu'es ela que li dona son vam , que l'afortis , que l'alisa alara qu'es pas qu'un recaliu trassa , es ela que t'encoratge per anar de la boca a l'enfant coma un falord .... , per que la vida sià autra , pas qu'un trabalh , ambe sa longa cadena de jorns de va e ven entre l'ostal e lo burèu e tot autre luòc ont se pèrd sa vida per se la ganhar .
Òsca per aquel baisar mai que plond, per dire pas fondamental e spiritual .
Gràcies... l'occità és una llengua bella i antiga que em torna a les vacances que fèiem amb els pares a Vielha quan jo era entremaliada i arrossegava mon germà a fer maleses...
EliminaUn bisou!! :))