Meritxell Gené a L'Olivera

Hi aniré. Ja l'he sentida, però no me'n canso. Us recomano molt el seu disc "Branques". Aix, l'amor...

El poema: 

ORFEU

Si de mi baxa lira
tanto pudiera el son...

Sempre de nit, confusament,
cremen els mots, neixen imatges;
maduren cels, aurores, platges,
tot es fa símbol transparent.
Dominaré somnis de vent,
pors de la nit, ones de febre,
amb aquest do: càntic vivent?
Dret en el cor de la tenebra,
sóc esperança, moviment
cap a la llum, veu que celebra.

Joan Vinyoli