ESPRIU a la nostra manera

Com alguns ja deveu saber, a escola fem Literatura Catalana, i ens barallem amb els clàssics per encabir-los en el gènere, segle i obra corresponents. Per sort no se queixen gaire (la gran majoria són morts, altres no saben què és la Internet i altres no saben qui és la cantireta; per tant, no cal patir gens) però tot i això ens agrada fer versions de poemes clàssics, respectant en la mesura que podem l'estructura original. 

Us deixo amb una versió "perpetrada" entre els meus alumnes del GES i jo, sumant sinergies difuntes d'Espriu amb "Assaig de càntic en el temple" i de Pere Quart amb "Assaig de plagi a la taverna". Nosaltres, més rústics, vam fer una altra cosa. Espero que us agradi, tant com ens va agradar a natres fer-lo. 

ASSAIG DE SÚPER A LA CANTONADA

Oh, què cansat estic del meu 

enorme, fastuós, tan assortit súper

i com em fotria d'allunyar-me'n,

Nacional-II enllà,

on diuen que la gent és superficial,

oportuna, irracional, desvariejada,

resignada i incoherent.

Aleshores, a la botiga nova, els compradors dirien

fotent-se'n: "Com si s'acabés lo món,

així l'ànsia que fa buidar el moneder!"

mentre jo, no gaire lluny, pensaria en

aquelles ofertes i promeses d'aquest

meu esplèndid súper.

Però no he de seguir mai el meu instint 

i m'avituallaré aquí fins a la mort,

car, fet i fet, tampoc sóc tan previsible

i valoro a més, amb un inestimable amor,

aquest meu - i nostre - força caòtic,

agomboiant, quotidià, "MALABO". 

Montserrat Aloy i alumnes

PS. I als meus alumnes, GRÀCIES MILS per confegir-lo :-))