T'estimes
Camino de puntetes per la meua casa, la de debò. Sóc, a estones, un fantasma de mi mateixa, i procuro no destorbar-me per no caure en la tristor. No em fonc, només miro de no posar-me on la llum no em cremi. La pell, piga i besllum, a recer del dolor passat. T'estimes, Montse?
Doncs, sí, estima't Montse, al cap i a la fi, nosaltres mateixos ens tenim sempre.
ResponEliminaSÍ, tot i que de vegades me n'oblido.
EliminaPetons!
També penso que t'has d'estimar, encara que la tristor et faci buscar l'ombra...
ResponEliminaNo fugis de la llum, ella et farà veure les coses més boniques!
Petonets, Montse.
Epss, sí dorms malament i se t'allarga la tristesa, demana ajuda, eh, i cuida't i estima't. Esperem que sigui una ombra momentània!
ResponEliminaYes
ResponEliminaEstima't, Montse.
ResponEliminaHi ha molta gent que t'estima.
Jo, per exemple.