Jaç ( el nostre )

Remenes els llençols per fer-te el jaç. Jo, en saber-te prop meu, oloro la teua pell i em sé a casa. Niu de les revoltes humides, el teu és un cervell inquiet. El meu ha après a obeir els nusos de la calma: calla li dius, esponja-les per amollar-te a la duresa només aparent. 
Ara seus, ara creues les cames, ara et queixes per la humitat dins del son atlàntic: qui pot dormir en la maregassa del pensament recurrent? T'estimo tant que et faig dits dins d'aquesta platja on no arribes avui, la de la son benvinguda, la de la calma. Vesteix-te, amor, i desfem el jaç un altre cop.