51 faltes (d'aniversari)

Ahir, dimecres 22 d'agost a les 10.30 del matí, vaig fer 51 anys. I què més? Que he rebut prop de 150 felicitacions, entre whatsapps, tuits, instagrams i feisbooks 😄 I què faig aquí, escrivint un post al meu blog, si l'altre dia en deia pestes en forma de 3a persona femenina i singular? Pos això, que sóc una mica ___________________ (afegiu vatres l'adjectiu que em descriu, si us plau)

Com sempre faig, us deixo un text literari (aquest no l'he escrit jo, sinó que n'he estat la traductora). És d'una poeta tibetana, país que acusa una notòria manca de llibertat com el nostre país... Perxò. 

Gaudiu del poema, comenteu/feliciteu-me... Gràcies per ser-hi! Muacs!!

ELLA HO ÉS ("She is", by Tsering Wangmo Dhompa)

La seva veu és una rotunditat. En dies de lluna plena, parla de renunciar a la carn però el carnisser fa el de sempre. Com la sang.

La saviesa d’M. Encara de fiar.

Hi ha sons que no sentim però els entenem si es mouen. Llençar l’aire amb els malucs. Esmicolar l’herba, dient aquestos són els meus peus. Vull els meus peus a la meua ombra. N’hi ha prou amb trobar-se per desitjar termes mitjos.

Serena. Diem que té els xakres al seu lloc.

Quan el termos s’esmicola, ella sap en quina direcció degota. Sap com ensenyar el camí i seguir-lo. La coneixem ran d’això.

Sorolls que no podem sentir. Fa molt de vent i diem que és fresc.

La nit s’esmuny sota la porta. Ens acotxen i ens envien un petó. A través de les cortines, la seua veu es desfà com el fil d’una manta vella, sanefa rere sanefa. Li veiem les dents a les fosques i llegim les seues paraules. Parla en un ordre perfecte, encarada a la brisa que la pot estirar cap als canals que s’allarguen fins al so.

La seua creença accepta els cicles de la lluna. Guaiteu com n’és, de perfecta.

©️Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca