VENTOLINA

Hi va haver una època en què el vent em deia aquesta música. En què el muscle fortíssim de la meua aurella es delia per mostrar bíceps amb qui havia viscut. Una època en què plorava els crescendos. Que fos llavors no li treu veracitat, que la llavor del que ara sorgeixi -he d'escriure una obra de teatre!- serveixi per l'ègida i l'eclosió del remolí, l'antic, ben fermat en cambra d'acer. 

Gaudiu. Us estimo.