GERARD

Tu no ho saps, estimat Gerard, que aquest apunt que escric aquí no te'l podré llegir en veu alta. Tampoc podrem donar-te les versions de les cançons que ens vas encomanar. Ni la nostra ruqueria quan ens fessis cantar, per enèsima vegada, "És la Moreneta", la sardana que jo detesto més del món mundial. Gerard, amic, tampoc veuràs què morenos estem i què cultivats ens hem tornat, amb tots els festivals d'estiu als quals mos hem espellat les mans en aplaudir. Per la música que ens vas donar, la que ens vas ensenyar i la que vam escampar junts, GRÀCIES. 
Per aquell magnífic "Swing low sweet chariot" amb què vam deixar bacabadats als de Castelldans, per les veuetes del "Wimoweh", per la dolçor d'aquella cançó de Nadal que tant m'agradava, i pel José Feliciano fora de l'escalfor del seu país. Pels consells, la suor, el caos en els noms de les dones, per les lletres que et vas inventar de totes les cançons que et sabies a la perfecció. Pels pastissos que lloaves, i pel moscatell d'abans dels concerts. Pels projectes que no arribaràs a veure realitzats, perquè ELS FAREM. Som tossuts fins i tot en l'amor a la música, encara que ens costi dormir perquè somiem la partitura a la dutxa i al cotxe. 

Gràcies, estimat Gerard. Has estat el millor director de l'Orfeó Nova Tàrrega amb qui hem cantat. Que la terra et sigui lleu, i al cel totes les harmonies et rebin amb els braços oberts.