PAPARRA

Aquesta jubilació avorrida en què estàs atrapada et caragola de nit. Dius que escrius poesia, dius que n'ensenyes. Has arribat al moment en què vols que et conegui tothom, i publiques un llibre d'aforismes. Subtil i enganxifosa, engalipes una bona poeta per a que et presenti, arreu on vas. Llibreries i teatres de putxinel·lis van plens de foteses molt primes en oracions juxtaposades. 

Amb el temps, la teua "proesa" farà cap a les llibreries de vell. Ets esquirol de les lletres, però no ho vols admetre. (Mentre i a la teua esquena, uns crítics literaris netegen els fulls on t'han deixat com un drap brut.)