Fer teatre amb mascareta

 

https://unsplash.com/@victoriapriessnitz

Aquella sensació d'haver d'estar alegre, i fracassar. Aquell rictus d'amargor a la comissura dels llavis. La mascareta dels dinosaures i tu, que saps que t'acostes a l'extinció de la sensualitat. Riure, sí, i endevinar-ho pels ulls que s'empetiteixen. Contrastar cada emoció amb la veu estrafeta sota les 2 capes de cotó que ens tapa la boca.

I el pitjor de tot: fer classe de teatre amb mascareta. Perdoneu que em situï a l'altra banda de l'alegria. No estic per esbrinar què vol el món, que em fa callar la rialla cada 7 dies, per allò de la improvisació.