Passa al contingut principal

A la meua mare, de Mahmoud Darwish

 D'un experiment a classe: "porteu els poemes que més us agradin". La meua estimada alumna Rachida Jfiri va començar a llegir... i quan les llàgrimes se li van aturar a ella, a nosaltres ens queien a doll. De la promesa de traduir-lo al català -el grandiós Mahmoud Darwish- aquí en teniu aquesta obra mestra. Gaudiu, llegiu en veu alta i regaleu-lo a qui estimeu, perquè les paraules no dites es moren. 




A LA MEVA MARE, de Mahmoud Darwish 


Enyoro el pa de la meva mare,

el cafè de la meva mare,

les carícies de la meva mare ...

Dia a dia,

la infància creix en mi

i desitjo viure perquè

si moro, sentiré

vergonya de les llàgrimes de la meva mare.


Si algun dia retorno, fes de mi

adorn de les teves pestanyes,

cobreix els meus ossos amb herba

purificada amb l'aigua beneïda dels teus turmells

i lliga’m amb un floc dels teus cabells

o amb un fil de la vora del teu vestit ...

Potser em converteixi en un déu,

sí, en un déu,

si aconsegueixo tocar el fons del teu cor.



Si retorno.  Fes de mi

llenya del teu foc encès 

o corda d'estendre al terrat de casa teva

perquè no puc sostenir-me

sense la teva oració diària.


He envellit. Torneu-me les estrelles de la infància

perquè pugui emprendre

amb els ocells petits

el camí de retorn

al niu on tu m'esperes.


Traducció de l'àrab de Nossayba Fellah Jfiri i Rachida Jfiri

Comentaris

  1. Ai les mares!. Tot el que podem dir és poc.

    Un poema preciós. Gràcies!
    Aferradetes, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per llegir-lo. Van fer una feina excel·lent!

      Elimina
  2. Jo també penso que és un poema meravellós i tendre...Sempre ens queda un bon record de la mare!!!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha poemes d'altres poetes, com l'Anne Sexton, que ens fan desdir de l'afecte maternofilial. Però no és el cas d'aquest poema.

      Les admiro, les traductores. Han fet que tothom es quedi admirat!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Jo me l'estimo, a la meua. Tant que ens hem rescatat l'una a l'altra de molts perills i abismes.

      Gràcies per passar, amic.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Sí, Xavi. És una feina excel·lent, que no podia quedar en un treball per a la meua assignatura.

      Els ho diré... però ja passen pel blog i s'ho llegeixen. Petons!

      Elimina
  5. Quina meravella!!! ❤️❤️

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars