Així (Like That), de la Kim Addonizio

Al juliol, el Safareig Poètic em va demanar que traduís aquest poema. Quina sorpresa vaig tenir quan me'l van recitar amb una passió excelsa, juntament amb altres traduccions meues de la Kim. Vet aquí el resultat, espero que en gaudiu.  


AIXÍ (“Like That”), de Kim Addonizio

Estima’m com un cop de volant en un camí de carro a mitjanit, sense lluna ni poble a la vista

i un animal gros i afamat bellugant-se feixuc entre matolls a la cuneta.

Estima’m amb una bena als ulls i l’aigua rovellada 

sortint a borbolls de l’aixeta de la cuina, escolant-se cap al ciment sota el parquet. Fes-ho sense preguntes,

sense dubtar ni pensar en res, mentre les màquines

ja s’han aturat i el vigilant s’ha desplomat de son davant la tele petita que mostra el garatge buit, els passadissos deserts, mentre els lladres tallen

la tanca amb cisalles. Estima’m quan no trobis

cap restaurant decent obert enlloc, quan estiguis sol en un restaurant llampant de carretera 

amb dues monges discutint-se al reservat del fons, quan et facin llardosos els ous

i crues les creps de patata. Talla’m els botons del davant del vestit

i llença’ls d’un en un a l’estany on les carpes aguaiten just sota la superfície,

amb quina fredor saluden.  Estima’m sobre el capó d’un camió que mai ha estat conduït, cobert des del parafang d’herbotes i gira-sols morts; 

i  dins dels lliris, la teua boca sobre el meu coll blanc, mentre les tortugues

arrosseguen la panxa pel fang xop, per les empremtes de les fotges i els ànecs. 

Fes-ho quan ningú no miri, quan la gent es revolti i els avions es despleguin, 

quan el bus salti a la vorera i el conductor clavi els frens i el pedal s’hi enfonsi,

mentre algú estampa un plat contra la paret i n’agafa un altre, estima’m com un glop glaçat de vodka, com el xarop d’agave, estima’m quan et sentis sol, quan tots dos estiguem rebentats per parlar, quan no creguis

en res, goita, no hi ha res i tant se val; ajeu-te amb mi i tanca els ulls, revolt pronunciat, apujo la ràdio i ‘nem tirant, no tornarem sempre que m’estimis, sempre que continuïs fent-ho exactament així. 


-Kim Addonizio, "Tell Me" (BOA Ed, 2000)


©Traducció de l’anglès de Montserrat Aloy i Roca


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars