55 tombs al sol

 

Escolto la 2a simfonia de Mahler, la "Resurrecció", dirigida per Simon Rattle. A la butaca vermella, el meu fill de 19 anys i mig badalla, segurament d'avorriment i gana. Al carrer només se sent la música que s'escampa terrassa avall i enlaire. Els veïns del davant no hi són, ho sé perquè passen unes cortines blanques opaques a l'exterior del bastiment, i així no els entra la llum ni podem xafardejar què hi tenen. M'agrada la seua parcel·la de terra perquè tenen una taula rodona de pedra i un pi de copa rodona, i ocells que hi van a descansar. A banda i banda d'aquest bocí de domèstica pau hi ha geometria variable, i una piscina sense aigua des de la qual jo em llenço amb els ulls a fer-hi llargs d'esquena. Un cop vaig veure com florien uns lliris blancs de lluna plena, i en sentia la flaire des de la terrassa. Se m'hi va aturar el batec del cor, i la pressa que sempre em ronda, perquè soc de natural variable, mig lleona i mig balança, sempre sospesant quants crits i quants pèls perdré en les escomeses. Jo, aquesta dona fregida amb cansalada, aquesta miopa reconcentrada, filòsofa d'estora prop del llit. 

Avui faig 55 anys, i tinc un llibre preciós al costat, un regal del meu marit, i un altre llibre que em defineix, perquè soc emotiva i tinc ungles per dir les coses. Tots dos fan del meu món la definició poc estricta del que em compon: tendresa i saliva, llengua i dits. Després aniré a goitar la terrassa de la meua veïna de sota, que té un para-sol estampat de síndria, i un gat gros i ben peixat sense nom. M'agrada la seua porció de salvatgia perquè hi caben els cactus. Jo, que he florit al desert del desamor, avui faig 55 anys. 

******________*******________******_________*******________*******

Al vespre penjaré una traducció d'un poema de Li Bai, també conegut com Li Po. Parla de gaudir de la vida i del vi. Mentrestant, estigueu bons i gràcies per passar per aquí. He escrit el que visc, veig i sento com a memòria del dia d'avui.