Passa al contingut principal

55 tombs al sol

 



Escolto la 2a simfonia de Mahler, la "Resurrecció", dirigida per Simon Rattle. A la butaca vermella, el meu fill de 19 anys i mig badalla, segurament d'avorriment i gana. Al carrer només se sent la música que s'escampa terrassa avall i enlaire. Els veïns del davant no hi són, ho sé perquè passen unes cortines blanques opaques a l'exterior del bastiment, i així no els entra la llum ni podem xafardejar què hi tenen. M'agrada la seua parcel·la de terra perquè tenen una taula rodona de pedra i un pi de copa rodona, i ocells que hi van a descansar. A banda i banda d'aquest bocí de domèstica pau hi ha geometria variable, i una piscina sense aigua des de la qual jo em llenço amb els ulls a fer-hi llargs d'esquena. Un cop vaig veure com florien uns lliris blancs de lluna plena, i en sentia la flaire des de la terrassa. Se m'hi va aturar el batec del cor, i la pressa que sempre em ronda, perquè soc de natural variable, mig lleona i mig balança, sempre sospesant quants crits i quants pèls perdré en les escomeses. Jo, aquesta dona fregida amb cansalada, aquesta miopa reconcentrada, filòsofa d'estora prop del llit. 

Avui faig 55 anys, i tinc un llibre preciós al costat, un regal del meu marit, i un altre llibre que em defineix, perquè soc emotiva i tinc ungles per dir les coses. Tots dos fan del meu món la definició poc estricta del que em compon: tendresa i saliva, llengua i dits. Després aniré a goitar la terrassa de la meua veïna de sota, que té un para-sol estampat de síndria, i un gat gros i ben peixat sense nom. M'agrada la seua porció de salvatgia perquè hi caben els cactus. Jo, que he florit al desert del desamor, avui faig 55 anys. 

******________*******________******_________*******________*******

Al vespre penjaré una traducció d'un poema de Li Bai, també conegut com Li Po. Parla de gaudir de la vida i del vi. Mentrestant, estigueu bons i gràcies per passar per aquí. He escrit el que visc, veig i sento com a memòria del dia d'avui. 

Comentaris

  1. Pel teu tarannà, jo diria que més lleona.😉
    MOLTS D'ANYS!, per avui i pet tots els que vindran, amb molta salut i un bon grapat de lletres.🥂

    Aferradetes, Montse.

    ResponElimina
  2. Per molts anys, Montse!

    M'ha agradat molt la teva manera de pensar, de sentir, de gravar i de recordar aquest teu aniversari. Un text preciós!

    Salut i llibres!

    ResponElimina
  3. Primerament per molts anys.
    No tinc gaire idea de números (i en prou feines de lletres) però vaig descobrir una tècnica. No sé si algú abans que jo també ho havia descobert. El meu postulat és senzill.
    Si tu fas 55 anys i jo sóc del 1955, com que tinc 67 anys tu ets del 1967. M'equivoco?

    ResponElimina
  4. Hola Montse, podríem dir que ets de la 2a. volada...Per molts i molts anys, empre amb salut i alegria.
    M'ha agradat molt aquest escrit que has fet i els regals...El marit t'ha regalat un llibre i la vida un any més!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Hola! que pots votar el Niporepte al forum? Gràcies!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars