Ara no recordo què volia dir

Hi ha coses que no sé. Sé que oblido més del que caldria, i que recordar és una costa pedregosa en temps de boira. Boira, aquella que vas esvanir quan arribares a posar-me llum dins i fora. A fora el temps s'allarga i jo et veig créixer a contrallum. 

Avui és divendres i ahir érem tots a la feina. La feina de posar accents a les paraules que desconeixeu, apòstrofs a les vocals dels articles. Articles (el, la) de mots incongruents per a tu; parlàvem del DOL entre silencis, tots en sabíem la fondària, a pesar de les llengües.

Ara no recordo què volia dir-te. Vull dir-te que t'estimo contra la memòria tossuda de les ones, la que esborra el teu nom escrit a la sorra: PARE.