GESTACIÓ / escultura i poema
Aquestes fotos que encapçalen el poema són el testimoni d'un fet singular i molt honorable per a mi. El passat diumenge 30 de juliol de 2023 va tenir lloc a l'Ermita de Sant Joan de Maldanell (municipi de Maldà, l'Urgell), el 3r capvespre “Entre la pedra i la paraula”, organitzat pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent.
Servidora fou convidada a llegir aquest poema inèdit, escrit el novembre de 2003, per inaugurar l'escultura de l'artista Antoni Boleda que simbolitza una maternitat, intitulada amb el mateix nom. A la foto, l'escultor és qui duu ulleres de sol. A la meua esquerra hi ha el director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, el Sr. Albert Turull.
GESTACIÓ
Si no fos tan humana, em podria
preguntar, al mirall als matins,
si faig bé d’augmentar l’índex
i disminuir la meua son en els propers
deu anys.
Si tingués més seny i menys amor
sabria
els percentatges de fracàs, de glucosa,
de polièster. No m’hauria
d’elevar amb precarietat
— lluna dins de lluna dins de son —,
tot això serà remordiment si ara no
m’assec i dic que si no fos perquè sé
que soc mare,
tinc nou mesos NOUS per trobar-me
en el punt d’inflexió que revela
el dubte permanent
de l’evolució.
© Montserrat Aloy i Roca, novembre 2003
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!