Un poema de Joseph Fasano sobre la guerra, traduït al català

Quan vaig trobar aquest poema al X (abans, Twitter) del poeta i escriptor Joseph Fasano, vaig saber que l'havia de traduir. Em va colpir fins a les llàgrimes. L'he recitat en anglès i en una versió força matussera del català, abans de la versió que ara llegiu. Sisplau, feu-lo córrer. Prou guerra, prou. 

PARAULES EN VEU BAIXA A UNA CRIATURA SOTA SETGE, de Joseph Fasano

No, no ens morirem.

Aquests sorolls que sents

repicant a la finestra i fent saltar la pintura

del sostre, això és un joc

amb què juga el món.

Nosaltres hem d'ajupir-nos a les fosques tant com puguem

i comptar els batecs del cor.

Així. Perfecte. Posa la mà

al meu cor i jo t'hi posaré la meua.

Qui guanya dels dos

és a qui més li agrada el joc

mentre duri.

Sí, oitant que durarà.

Pots fer servir l'orella en comptes de la mà.

Aquí, al meu cor.

Per què batega tan fort? Per tu. Esclar.

Sempre vaig voler que nasquessis

i el món, també.

No, això no són cops de bota de forasters dins de casa.

Sí, soc aquí. Estem segurs.

Recordes els escacs? I del cuit-a-amagar?

La cançó que cantava la mare? Cantem-la, va.

Encara és amb natres, sí. Però l'has de cantar

sense fer soroll. A ella li agradaria.

No, allò no són cops de bota.

Canta. Més fort.

No són passes.

Vull que vegis com vaig plorar quan vas nàixer.

Això no són cops de bota.

Això no són sirenes.

Això no són flames.

Tanca els ulls. Com als escacs. Com a cuit-a-amagar.

Quan s'acabi el joc tindràs una altra vida.  

© Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

Paraules en veu baixa a una criatura sota setge/ Words whispered to a child under siege © 2024 by Montserrat Aloy Roca/Joseph Fasano is licensed under CC BY-NC-ND 4.0