Fer veure que no es té el cor trencat

 

Us he dit una mentida: des d'abans de Reis que havia d'haver posat aquesta bellesa al blog, i fins avui no he tingut els ànims. Disculpeu. Difoneu-la, sisplau. La meua mare va ser la primera a sentir la traducció, quan érem a l'hospital i a ella li havien posat una pròtesi al genoll. Es va quedar mirant-me als ulls, i amb un fil de veu va dir: "Que bonic, Montse." Us abraço ben fort i us agraeixo, com sempre, que sigueu fidels a aquesta cantireta. 

MIRANT COM EL MEU AMIC FA VEURE QUE NO TÉ EL COR TRENCAT, de Rosemerry Wahtola Trommer

A la Terra, només una culleradeta d'estrelles de neutrons

pesaria sis mil milions de tones. Sis mil milions de tones

equival al pes col·lectiu de tots els animals

a la Terra. Incloent-hi els insectes. Tres vegades.

Sis mil milions sembla impossible

fins que tinc en compte què és empassar-se la pena -

només una culleradeta i també podries haver consumit

una estrella de neutrons. Que densa és,

com aguanta a dins la memòria del col·lapse.

Que difícil és bellugar-la llavors.

Com és d'impossible creure que qualsevol cosa

podria aixecar aquell pes.

Hi ha moltes altres raons per tractar-nos

amb una gran tendresa. Una és

el miracle absolut que estem aquí junts

en un planeta envoltat d'estrelles agonitzants.

Una és que no podem veure quina cosa

qualsevol altra persona s'ha empassat.

@Traducció de Montserrat Aloy Roca