HI soc, però amb pausa

 

Hi soc, però no del tot. Els estímuls forts em fan tancar a casa, a descansar, encara que m'abordi el caos i la repetició. Tinc la llibreta de les traduccions tancada, i el llibre, també. No he llegit res, només faig que mirar pantalles i escoltar música. Ahir vaig anar a Conesa al tard, i avui em trobo com si m'hagués passat un camió pel damunt. Hi ha una sospita molt avançada que tinc traces Asperger, i això em fa pensar i alhora mirar d'entendre el món i a mi mateixa d'una altra manera. Necessito amb desesper uns estors opacs que venen a Ikea, però no sé d'on treure les forces o les neurones per penjar-los a la paret, perquè no sé penjar quadres! 

I les bones notícies? En tinc, sí. L'octubre del 2026 faré la meua primera exposició de fotografia. Serà a Lleida, a Res Non Verba. M'hi he de gastar molts diners per posar les fotografies en cartó ploma. Espero resistir tantes obligacions, i entremig, arribar a finals de curs amb les neurones senceres. Enguany he patit una fosa (meltdown en anglès) al juny. Moltes decisions juntes, moltes renúncies necessàries i el meu sistema de processament d'emocions es va saturar. No va caldre ingrés ni medicament, però he de vigilar amb l'acumulació sensorial i psicològica. 

Abraçades, petons, i demà veureu un altre post, més alegre que aquest.