Domèstica, imparable

 Des de fa dies que em manca la concentració. Tinc tantíssimes coses a fer, costen tants diners i energia, i jo soc molt poc traçuda. He tingut un altre episodi d'estrès, relacionat amb mon fill i la seua assistència després del centre de dia. M'ha sortit un èczema bestial, que va passar d'una cama a l'altra, i unes ganes de plorar no sabeu quant. La vida amb un fill depenent és molt dura. Per sort, la setmana que ve ja comença la persona que l'assistirà i jo li podré explicar el que ha de fer. Coneix bé el Lluc, cosa que em tranquil·litza. 

A casa, treu la merda que va deixar aquell. Llenço coses, penso quin color vull pintar els llocs perquè siguin amables i com jo els sento. Truco al pintor —vindrà al novembre—, truco el fontaner perquè se m'ha despenjat la mànega de la dutxa, i a l'Esperit Sant, perquè em colli allò que es despenja. 

Escolto lo Ligabue a tota merda, tota l'estona. Tampoc he guanyat un premi de poesia, PERÒ ME N'ALEGRO. Dedicaré el meu temps a persones que el mereixin. 

Aprenc molt italià. A la meua amiga Paola la farà feliç. També he reprès l'alemany, i continuo amb el francès, el gaèlic, l'irlandès, el suec i el finès. 

Són temps tristos. Guerres, corrupció, inflació, preus altíssims per poder viure amb la poca dignitat que NO VULL QUE EM PRENGUIN.

Ligabue!