'Na dalt 2025

 

Això de les nadales em fa posar els nervis de punta. Ma filla va nàixer el 22 de desembre, i des de llavors que desitjo que els peixos s'ofeguin al riu, de tantes vegades que la vaig sentir, la nadala aquesta. Quan cantava a la coral, només me n'agradava una d'anglesa, i "White Christmas", que sé cantar sense desafinar gens. La resta, poc i malament. 

Nadal és una mescla poc agraciada de la meua infantesa (l'adorava, llavors, aquesta festa), el meu primer matrimoni amb els nens i tot el que va comportar; i el segon matrimoni, desfent-se des del 2023. Em falta combustible per cremar tant d'egoisme per la seua part. No patiu, però, l'any que ve ja tindré cortines al saló i al menjador, i ànima nova a les parets. Escrostonar amb espàtula deu ser guaridor, si saps qui posarà pintura a les ferides. 

Guarneixo la casa a empentes i rodolons, rondinant i castigant-me amb la inacció i el plor sobtat. No tinc humor per a Nadal, ni per a les multituds als supermercats, ni per les mostres d'afecte de gent amb qui no m'he parlat des de fa 3 anys i ara em feliciten, deu ser per allò de la tradició i el poc senderi que els acompanya. El desitjo a la gent que s'ho mereix: la cambrera atrafegada en un bar, un escombriaire, una carnissera atabaladíssima. Als bons amics, un adhesiu sense paraules. No en sé gaire, de mentir i allargar-me sobre sentiments tan ubics. 

Disculpeu la poca traça. Bon 'Na dalt, sí, i que l'escala aguanti.

PD. De fons escolto el meu idolatrat Peter Gabriel, amb una versió orquestral de "The Rhythm of the Heat". Per aplaudir a peu dret fins que les mans et facin mal.