El meu escot
Compta'm les pigues amb llargavistes: damunt de cada turó de pell, a la pregona abundor dels plecs. Fes estada al llaç de la bata, escalfa'l amb petons, fins al rubor de la vulva, fins al mugró extàtic, fins a que en siguis raó i sendera.
💋
PS. Foto del meu escot, feta en blanc i negre. Potser participarà d'una exposició de fotografia...



Enhorabona, per l'escot, per la fotografia, pel poema i pel que suggereix.
ResponEliminaEl teu blog no s'ha actualitzat a la meva barra lateral... 😕
Una abraçada, Montse!