El meu escot


 

Compta'm les pigues amb llargavistes: damunt de cada turó de pell, a la pregona abundor dels plecs. Fes estada al llaç de la bata, escalfa'l amb petons, fins al rubor de la vulva, fins al mugró extàtic, fins a que en siguis raó i sendera. 

💋


PS. Foto del meu escot, feta en blanc i negre. Potser participarà d'una exposició de fotografia... 

Comentaris

  1. Enhorabona, per l'escot, per la fotografia, pel poema i pel que suggereix.

    El teu blog no s'ha actualitzat a la meva barra lateral... 😕

    Una abraçada, Montse!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars