Ves al contingut principal

Lluc i jo a l'església



DIUMENGE A MISSA

Lloat sia aquell
que en paraules lentes signa
cadences i tolerància cap al net
de pensament, ja que ell mateix no en pot tenir.
I les pregàries dels humils escolta,
abraçat al centre de la seva vida,
de retorns ple i místic, com perdut
en una rialla de goig absolut.

La música del perdó potser percep,
canta tohom, la que el serva també,
i l'halo del misteri es desfà.

El poble t'estima, sense miracle ni
paràbola, perquè tu ets la paraula
del just i el compliment
del segon abans del Judici sense Raó.

21 de març del 2010

Comentaris

  1. I al principi fou paraula. Jo I,1.

    ResponElimina
  2. Perdona, però quan vaig llegir aquest post no havia llegit l'altre i pensava que Lluc era l'evangelista. Però ara entenc de quin Lluc parles.
    Un poema preciós.
    Una gran abraçada

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX