Amor sincer

 


AMOR SINCER, de Wislawa Szymborska

Amor sincer. És normal,
és seriós, és pràctic?
Què en treu el món de 2 persones
que viuen en un món propi?

Col·locats al mateix pedestal per cap raó aparent,
triats a l’atzar entre milions però convençuts
que havia de ser així – com a premi de què?
De res.
La llum prové d’enlloc.
Perquè damunt d’aquestos i no en d’altres?
No insulta la justícia? Oi tant.
No desbarata els nostres principis, bastits
amb penes i treballs, i fa caure la moral des del seu cim?
Sí, en ambdós casos.

Guaiteu la parella feliç.
Almenys podrien amagar-s’ho,
fingir tristesa i mostrar respecte cap als amics.
Escolteu com riuen – és insultant.
Les seves paraules - falsament entenedores.
i les seves celebracions banals, rituals,
les rutines mútues tan elaborades –
És una conspiració a esquenes de la raça humana!

Fins i tot és difícil de preveure com acabarien
les coses si tothom seguís el seu exemple.
La religió i la poesia, amb què confiarien?
Què es recordaria? A què renunciaríem?
Qui voldria romandre dins d’aquests límits?

Amor sincer. És realment necessari?
El tacte i el sentit comú ens recomanen passar-hi pel damunt
en silenci, com un escàndol en els cercles més alts de la Vida.
Els nens perfectament sans neixen sense el seu ajut.
No podria augmentar la població del planeta en milions d’anys,
és tan insòlit el seu progrés.

Deixeu cantar als que no han trobat mai
l’amor sincer: “això no existeix!”

La seva esperança els ajudarà a viure i a morir.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca
19 de març de 2011