La primavera ha arribat disfressada de lladre. No s'ha de témer l'escalfor del sol, ans la de les botigues que ens venen somnis eròtics dins de vestits amb tirants i faldilles curtes. Preferixo les abraçades sinceres, els somriures sense recàrrec, els compliments sense IVA, el "passi vostè" amb llambregada a l'exterior de l'embocall. Vine a casa, tornarem a encendre la llar de foc i vestirem samarreta i pantalons de pijama de mida escarransida, mentre et recullo en un bol i et vaig bevent poc a poc, endolcit amb mel. Això sí, desendolla l'assecador, i treu-te el maquillatge de lladre. Ja faig prou pidolant petons per les cantonades fosques de casa nostra!
La primavera està fins els collons d'El Corte Inglés.
ResponElimina