On Faith, de Cecilia Woloch

Fa dies que vaig trobar aquest poema de la poeta americana Cecilia Woloch , que em va sorprendre per la seva sinceritat. 

SOBRE LA FIDELITAT ( "On Faith", de Cecilia Woloch)

Com es manté fidel la gent?

Quan penso en els meus pares durant aquest temps

en el llit no desfet del matrimoni, sense ganes

de desitjar res més - o: no, segur que havien

hagut de desitjar; segur que hagueren espurnes,

desitjos aïllats, nits en què ella es girava,

insomne, i plorava, nits en què es llevava,

fumava a les fosques, nits en què el niu d'alè

i braços embolicant-se no devia haver estat

suficient. Però ho era. O només

resistien. Un regal, potser. Llençava preguntes,

sempre massa predisposada a fugir

cap al proper amor, i a l'altre i al següent, segura

de que res era meu de debò, certa de que res

duraria per sempre. I al final la fidelitat em colpeja, si és que ho fa;

fidelitat que espera que aquest amor no s'acabi, o acaba

amb la son imprecisa de la mort. Però costa, ser fidel.

Quan ell es gira cap a mi, penso:

desapareix. Penso: no és el que vull. Penso

en la meva mare, desperta i ajaguda en els braços

que la podien estrènyer. L'haguessin pogut abraçar. Però no ho van fer.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca.

4 de març del 2011