Ves al contingut principal

Els mots guardats a la laringe...

De l'Anna...sublim, com sempre. Petons :-)
THE DECISION,  poema de la Jane Hirshfield

Hi ha un moment abans que una forma
s'endureixi, un color es fixi.
Abans del fixador o l'escalfor del forn.
I la carta, encara ens
la podrien prendre de la bústia.
La mà, vacil·lant degut al colze,
els mots guardats entre el polsim a la laringe
i la pell amplificada del timbal de l'aire domèstic.
El tòrax d'una formiga no és pas tan estret.
La pàtina verda del coure antic pesa més.
Tanmateix alguna cosa s'hi esmuny -
observa,
es posa en camí en un nou rumb, altres terres.
No cap a l'exili, no a l'esperança. Ha canviat, ves.
Com un camí polsegós canvia si l'anomenes Ruta de la Seda,
no pot ser altre quan me n'aparti.

Traducció de l'anglès de la Montserrat Aloy i Roca
PS. Estimo.









Comentaris

  1. Gràcies!

    Jo també hagués pogut posar el mateix PS que tu... a les itineràncies... :) o potser a cada post meu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja hi poses el cor...jo l'he vist molts cops ;-)

      Elimina
  2. Quin poema més suggerent. Gràcies per traduir-nos-lo

    ResponElimina
  3. Genial el poema i la traducció.
    Gràcies, Montse!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vosaltres pel suport i per llegir-me sense remordiments ;-)

      Elimina
  4. Bon poema, a fe. N'hi ha que saben treballar el sentit de les paraules i no es deixen atrapar per la frivolitat burlesca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mestra, em sento afalagada pel teu comentari tan positiu. El vaig triar perquè era BO, així, amb majúscules.

      Un petonàs!

      Elimina
  5. Sempre m'ha encantat com domines la paraula per fer formes belles... Segueix així.

    PD.: Et segueixo al Twitter!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nena, què feliç em fas amb aquesta amabilitat escrita ;-)

      PD. Jo també, properament, i en directe ;-)

      Elimina
  6. He llegit el poema mentres escoltava la cançó de Sigur Ros, i he estat a punt de patir un síndrome d'Stendhal :-) Preciós.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ais, pos lo Stendhal estaria afalagat de fer parella amb los Sigur Ros ;-D

      Mercès, maco.

      Elimina
  7. Guard fets a les butxaques ...potser en seviran descobrint noves rutes per desxifrar mots i abandonar odis .
    P-d Estimar no cansa ...i la musica ajuda.
    Salut , alegria i coratge.

    Ah , torn al veure la foto del gebre i en recordaque ahir vam acabar els estudis , ara toquen les practiques els qui haguem aprovat , clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Practiquem l'estimació i el cant, que ajuden a treure el gebre dels llavis i de l'ànima.

      Contenta de que puguis ser dels que fan les pràctiques ;-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX